HPO Miriana – Manlleu

Localització:  carrer Miriana, 6. Manlleu – Osona
Projecte:   2008
Execució:  2012
Promotors: INSTITUT CATALÀ DEL SÒL
Superficie: 957,69  m²
PEM:  751.045,12.-€
PEC:   956.305,76.-€
Arquitectes: Joan Pineda i Munné, Rosalia Feu i Villarino
Col·laboradors: Pedro Dachs – estudiant arq., Luís Miguel Cabezas – est.arq., Q estudi -aparelladors., Eva Serrat, Carlos Aquilué – estr., Quadrifoli – intal·lacions
Antecedents
L’immoble, encara en construcció, forma part de l’operació de reallotjament de les 256 famílies que viuen actualment els edificis de Can Garcia del Barri de l’Erm de Manlleu. Amb aquest objectiu es creen nous habitatges protegits en diverses zones de Manlleu: La Teuleria, carrer Vilamuntà, carrer Alta Cortada, carrer Miriana, carrer Sant Ferran, sector PMU Can Brocato, sector PMU La Piara, sector PMU El Mas. Dos d’aquests projectes han estat redactats per els arquitectes Joan Pineda i Rosalia Feu.

Relació amb l’entorn proper
El solar aïllat es troba en el sector PMU 1 Can Pujadas. La parcel·la està qualificada segons Alineació de Vial malgrat que té la particularitat de trobar-se en l’extrem d’una illa qualificada de Volumetria Específica i a la vegada confrontant a  una trama suburbial d’edificacions de poca alçada i qualitat modesta.  El projecte es planteja doncs assumint la responsabilitat de cosir ambdues trames i “FER CIUTAT“:
– Assumint el llenguatge compositiu i cromàtic de la resta de noves edificacions del PMU equiparant la dignitat formal de l’habitatge protegit amb el lliure.
– Adaptant-se al gra més petit de les edificacions més antigues, pel que fa a alçades i proporció de buits i plens.
– Donant un perfil formalment coherent amb l’entorn en el carrer de l’Esquirol visibles des de diversos punts de la ciutat.
– Produïnt l’accés amb un espai porticat que s’incorpora visualment a l’espai públic.      

S’ha estudiat el perfil que correspon al carrer de l’Esquirol, de manera que es produeixi una gradació volumètrica entre les diferents tipologies que l’envolten i que són visibles des de la llunyania.

L’edifici  prové de la cessió obligatòria per a habitatge protegit del PMU que constitueix la illa de la que forma part i iniciada amb anterioritat a aquest projecte que es caracteritza per l’obra vista, els volums prismàtics, patis privatius en planta baixa, les obertures en grans franges horitzontals i plantes baixes porticades aplacades en pedra natural.
El projecte respecta els llenguatges del conjunt de manera que incorpora elements compositius pròxims com els voladissos semi-tancats en franges horitzontals que aprofiten fins a la totalitat el permet la normativa aplicable, provocant la creació d’un volum prismàtic clar i ordenat, que evita qualsevol mena d’estridències formals, establint un llenguatge propi coherent amb la resta d’edificacions de nova creació i proporcionat a les edificacions més antigues.

Les façanes laterals s’ordenen amb obertures de menor dimensió, que junt amb la menor alçada d’aquest bloc, ajudent a la gradació entre la zona de Volumetria Específica i el gra petit de la zona suburbana ja existent.
S’escull els maó cara vista en color clar per seva lleugeresa i pulcritud visual que s’adapta a la vegada que dignifica l’arquitectura existent. El volum prismàtic busca marcar una ortogonalitat que es troba a faltar en l’entorn.

A la planta baixa es reinterpreta l’accés porticat que permet la continuitat visual de l’espai públic. Els paraments de la planta baixa s’han aplacat amb pedra de folgueroles autòctona,  que és la més utilitzada en la població i que és clau en la integració cromàtica amb l’entorn.

L’habitatge de la planta baixa disposa d’un pati interior privatiu que s’incorpora al conjunt de patis interiors de la resta de la promoció privada.

Joan Pineda i Munné, arquitecte i pèrit Judicial │ Rosalia Feu i Villarino, arquitecta  i pèrit judicial